Em dic Marcel Ricart.
Sempre he fugit de les coses fàcils.
I això m’ha complicat la vida.
Deu ser per això que se’m dona bé resoldre coses complicades,
deu ser per això que m’avorreixen les trivialitats.
👉 Tens alguna cosa realment interessant entre mans?
Si el problema es resol amb un checklist,
probablement t’ho puc automatitzar.
T’ho deixo resolt,
i passem a una altra cosa.
Quan sembla que començo a dominar una tecnologia,
canvio de stack.
No és dispersió.
És desconfiança de la comoditat.
El dia que tot em surt sol
és el dia que deixo de pensar.
I jo no vull executar.
Vull entendre.
Semblo dispers.
Provo eines noves.
Canvio frameworks.
Desmunto sistemes que “ja funcionaven”.
Però el que busco no és novetat.
És estructura.
Els frameworks canvien.
Les plataformes moren.
Les modes passen.
Els principis es queden.
Com més aprenc, més clar tinc que no sé res.
I això és una avantatge.
Perquè no vinc amb una solució empaquetada.
Vinc a entendre el sistema fins que deixa de tenir fricció.
Quan hi ha estructura, el creixement no és màgia.
És conseqüència.
Aquest lloc és el meu laboratori.
Aquí escric.
Experimento.
Documento coses que funcionen i coses que no.
Algunes idees són útils.
Altres simplement m’ajuden a pensar millor.
No treballo amb tothom.
No m’interessen projectes que busquen trucs ràpids
ni negocis que volen semblar grans abans de ser sòlids.
M’interessen els que ja mouen diners.
Els que saben que hi ha marge.
Els que volen construir bé.
Si busques focs artificials, no és aquí.
Si vols arquitectura, potser sí.